L'escola, com a nucli on conflueixen els interessos de les famílies, individus, política i societat, està immersa en innombrables canvis i en constant evolució. Però quests canvis es produeixen molt més ràpid que la nostra capacitat de reacció.
Per tal d’adaptar-nos-hi i ser capaços de donar reposta als nostres alumnes sobre les necessitats formatives que exigeix la societat d’avui, cal readaptar i actualitzar les metodologies en els nostres centres. Canviar no significa deixar enrere anys d'experiència i de bagatge del nostre professorat, no vol dir descartar tot "l'anterior" i validar, d’un dia per l’altre, "el nou". Al nostre centre, volem optar per aconseguir fer coexistir les noves metodologies (algunes no tan noves) amb l'experiència i el bon saber fer dels nostres professionals.
La renovació en tots els àmbits de la vida, per tant, també en l'educatiu, ha de ser contínua, és a dir, ha d’evolucionar progressivament en el temps per aconseguir resultats. No podem demanar èxits a curt termini. Hem d'estar atents a l'experiència dels nostres alumnes, dels nostres companys, d'altres companys i centres. Hem de ser autocrítics i, tenint clar el que som i el que volem ser com a escola, hem de formar-nos contínuament, posant en pràctica aquelles experiències que destaquen perquè fan alumnes més competents en els diferents àmbits de la vida. Les bones pràctiques no han de ser voluntàries, sinó que s’han de consolidar com a estratègia base de la metodologia del nostre centre.
I aquí radica el difícil equilibri de l'educació: ser capaços d'estar a l'avantguarda, sense deixar de banda les accions positives que ja fèiem des de la nostra fundació. Al nostre centre no hem de renunciar a posar els nostres alumnes com a protagonistes del seu propi aprenentatge, transmetent-los, no només coneixements, sinó també destreses, habilitats i valors propis del nostre carisma trinitari. Això els ajudarà a desenvolupar-se com a persona, a ser lliures i feliços i a fer més lliures i feliços als que tenen al seu voltant.